L'avet és força difícil de cultivar a l'estil bonsai, ja que cal fer constantment molta feina petita en la cura i la formació. Donar forma al tronc d'un avet és força fàcil gràcies a la seva flexibilitat.
Algunes espècies d'Avet noruec (Picea abies) – “Nidiformis”, “Pumila glass” i Avet blau (Picea glauca) – “Conica” s'utilitzen com a bonsais.
Sòl:
L'avet tolera sòls pobres en nutrients. Utilitzeu una proporció de sòl argilós i torba.
Il·luminació:
Una planta que li agrada la llum. Es cultiva a l'aire lliure tot l'any.
Temperatura:
Creix a temperatures exteriors, però s'ha de protegir del fred extrem a l'hivern.
Reg:
A la primavera i a l'estiu, rega l'avet regularment; a l'hivern, no deixis que la terra s'assequi.
Amaniment superior:
Alimenta l'avet durant tot el període de creixement actiu, des de principis de primavera fins a la tardor.
Formació:
A diferència d'altres coníferes, l'avet es pessiga quan els brots joves creixen una mica. Talleu les branques velles al gener i al febrer, durant aquest període la secreció de resina és mínima. Quan apliqueu filferro, assegureu-vos que no creixi dins l'escorça.
Compra d'una planta:
Podeu agafar una planta jove de la natura, però l'arrelament es produeix molt rarament, així que compreu avet en vivers o botigues especialitzades.
Plagues i malalties:
L'avet és susceptible a totes les malalties de les plantes coníferes. En cas de groguenc de les agulles, és possible que l'hermes de l'avet-avet estigui afectat. Les plagues solen estar situades a la part inferior de les agulles i s'assemblen al cotó fluix; per destruir-lo, tracteu l'avet amb una solució d'antio o rogor.
El sofre col·loïdal o la barreja de Bordeus s'utilitzen per tractar les branques amb rovell (groguenc de les agulles, taques taronges, inflor a les branques). Si la malaltia no desapareix, és recomanable tallar les branques afectades o, com a últim recurs, arrencar la planta per aturar la propagació de la malaltia.
